| rucar: v. Arrincar [pedazos pequeños de la superficie de daqué mordiendo repetíes vegaes colos dientes]. 2 Esgastar [colos dientes un güesu, un cartílagu]. 3 Mazcar [coses dures de manera que se fai ruíu al partiles]. 4 Comer [pequeñes cantidaes de comida y de contino]. 5 Mover [los dientes d’abaxo contra los d’arriba faciendo un ruíu carauterísticu]. 6 Molestar, cafiar. 7 Aceptar, agarrar [tolo que-y dan a ún]. 8 Aprovechase de [una situación], de [un puestu], de [otra persona]. 9 Sufrir, aguantar [una desgracia, una situación abegosa]. Tovía mos queda muncho que rucar nesta vida. 10 Cavilgar o pensar [muncho en daqué dándo-y munches vueltes]. 11 fam. Marafundiar, gastar [munchu dineru, munches riqueces de mala manera]. 12 fam. Comer. || Rucar la pata, fam. cafiar, molestar. 2 Insistir con aporfiadura [pa que se faga daqué].
|